GALERIA DE TREBALLS

1r ESO

dimarts, 7 d’abril del 2009

Una ma de contes







Per als amants del contes i de les il·lustracions vos descobrisc esta pàgina molt didàctica i curiosa sobre el món dels contes.

Allí vos trobareu amb 6 de formes d'escollir un conte: per personatge, per origen geogràfic, per tècnica, per títol, per autor i per il.lustrador. A més la part més didàctica de taller on podeu fer les vostres piruetes dins d'aquest món. Dibuixar amb l'ordinador, treballr amb textures visuals retallant formes... Maquetant les vostres il·lustracions amb un text personal o amb un conte ja escrit... En definitiva, em sembla molt interessant.. i vos anime a provar.
http://www.unamadecontes.cat/inici/home

dilluns, 6 d’abril del 2009

Imagina

El que sembla, pot no ser el que pareix. Els ulls ens enganyen i darrere de cada imatge pot ser s'amague unes altres. La percepció visual juga amb nosaltres. Figura i fons, són al mateix temps importants. Figures impossibles, jocs de perspectives, figures antropomòrfiques... jocs visuals, il·lusions òptiques, recreacions visuals són protagonistes.
Amb les seues obres aconseguixen captar la curiositat de xiquets i grans ón la satira, il·lògic tenen cabuda.
Imagina, és un llibre per a entretindres, jugar, observar i dedicar temps a cada imatge... Norman Messenger, il·lustrador anglés és un mestre de la curiositat que subcita al lector a que es detinga a cada pàgina. Amb text curt i il·lustracions d'aquarel·la i llàpis de colors, suggereix imatges impossibles com les que podem trobar al quadres de Magritte i als grabats d' Escher.
Norman Messenger. Imagina (Imagine, 2005). Madrid: SM, 2006; 32 pp.; trad. de Jimena Licitra; ISBN: 84-348-4430-3.

La vostra visita al Museu del Prado

El Descendiment de la creu
Roger van der Weyden 1435

El gran mestre de Tournai centra la composició en la Compassio Mariae, la passió que experimenta la Mare de Déu davant del patiment i de la mort del seu fill. Per traduir-la en imatges, el pintor tria el moment en què Josep d’Arimatea, Nicodem i un ajudant sostenen en l’aire el cos de Jesús, i Maria cau desmaiada al terra subjectada per sant Joan i una de les dones santes.
La riquesa dels seus materials -el blau del mantell de la Mare de Déu és un dels lapislàtzulis més purs emprats en la pintura flamenca de l’època- i les grans dimensions, amb les figures gairebé a escala natural, evidencien l’excepcionalitat de l’obra.
L’espai poc profund, de fusta daurada, en què Weyden representa les seves figures i les traceries pintades dels extrems superiors –també imitant la fusta daurada-, així com el coronament rectangular del centre, fan que semblin escultures policromades.
A més a més, l’engany òptic, si cal, encara es reforça més pel fort sentit plàstic que Weyden imprimeix a les seves figures, seguint l’exemple del seu mestre Robert Campin, com fa en totes les obres primerenques.
Weyden domina amb mestria les figures representades en un espai limitat al fons i als extrems, on els moviments oposats i complementaris de sant Joan i Magdalena tanquen la composició. A l’interior d’aquest espai sobresurt el joc de diagonals paral•leles que dissenyen els cossos de Crist i de Maria i es posa de manifest la seva doble passió. Impacten els gestos, la contenció amb la qual s’expressen els sentiments i el joc de corbes i contra corbes que uneixen els personatges.
L’obra fou encarregada per la Confraria dels Ballesters de Lovaina, avui a Bèlgica, per a la seva capella de l’Església de la Mare de Déu d’Extramurs. A les cantonades inferiors hi ha representades unes petites ballestes. Adquirida per Maria d’Hongria al segle XVI, més tard passà a mans del seu nebot Felip II, qui la col•locà a la capella del Palau del Pardo fins al seu lliurament a El Escorial el 1574. Des d’aleshores romangué allí fins al 1939, any en què la portaren al Museu Nacional del Prado, i n’enviaren la còpia de Michel Coxie com a contrapartida. ( text Museu del Prado)

diumenge, 5 d’abril del 2009

Art i Astronomia: L'astronomia al Renaixement I

"Astronomia", Rafael Sanzio, detall de la volta a la Stanza della Segnatura al Palau del Vaticà. Forma part d'un conjunt d'imatges ón es representen els conceptes que unixen tots els camps del coneixement humà.

En el fresc de l'astronomia (imatge núm 1).mostra a ésta fent girar una esfera armilar, instrument científic utilitzat per a representar els moviments dels cossos celestes, el seu estudi estava lligat a la navegació científica de l'època dels descobriments.

L'autor és Rafael de Sanzio (1483-1520) i acompanya el fresc que ja hem estudiat a l'aula L'escola d'Atenes. Tota l'estança ha estat decorada amb temes relacionats amb diferents formes de coneixement: teologia, filosofia, astronomia... baix el punt de vista del platonisme cristià.

Amb estes imatges Rafael, vol posar en manifest les idees del renaixement, l'antropocentrisme, òn l'èsser humà és el centre de l'univers i capaç de crear tota mena de coneixements.

L'escola d'atenes (1510-1511)


Obra semicircular, de gran format (mesura base 7,7 metres). Encarregat pel papa Juli II i realitzada cap al 1510. En este fresc resumeix a la perfecció les característiques de la pintura de Rafael: colors suas, excelent utilització del dibuix i la perspectiva i una adequació de los personatjes , distribuits en grups, dins d'un espai arquitectònic representat mitjantçant la persperctiva cònica frontal.

L'obra presenta una simetria central molt cuidada, ón el centre de la composició coincideix el Punt principal de la Perspectiva amb els personatges protagonistes de les mirades, les dos figures centrals, Plató i Aristòtil.

Personatges:

Rafael, representa al fresc diferents personatges representants dels pensadors clàssics anteriors al seu temps. Al centre del a composició tenim als dos grans filòsofs de l'Antiguitat, Plató, amb una posició molt estàtica, que amb la mà dreta senyala el cel i Aristòtil senyala cap a Terra. A la dreta d'Aristòtil, vestit de taronja, es troba Socrates i més a la dreta Euclides, pensador cintític.

També hi ha dos astrònoms: Zoroastre, és plamast de cara i amb una esfera celeste i Tolomeu, amb una corona en al'lusió als reis egipcis d'aquest nom, aguanta el globus terraqüi, símbol de la seva teoria que la Terra era el centre de l'univers.


A l'esquerra de l'espectador hi ha més pensadors com Epicus que es preocupa de la felicitat de les persones, per això està envoltat de gent jove i més abaix es troba Pitàgores, representat amb l'acció d'escriure. Damunt d'un peu de marbre es troba Arquímedes i Heraclit amb la fesomia de Miquel Àngel, es mostra pensatiu i molt quiet asegut sobre l'escla.


Més informació:

Comentaris iconogràfics i compositius sobre el fresc:
Este document realitza un estudi més exaustiu sobre el tema
http://antonifields.googlepages.com/66.LESCOLADATENESRAFAEL.doc http://ies.car.edu/Departaments_archivos/Socials/HARafaelSanzio.pdf
http://www.xtec.es/~avalmana/art/escuela%20atenas.htm

Personatges:

http://www.mclibre.org/consultar/amaya/ejercicios/escuela_de_atenas/escuela_de_atenas_formateado.html

Les estàncies dels Museus Vaticans:

http://mv.vatican.va/4_ES/pages/SDR/SDR_00_Main.html

dijous, 2 d’abril del 2009

Art i astronomia. Els planetes

2009 any de l'Astronomia Vos presente una pàgina molt interessant sobre Coneixements d'Astronomia en general



Fixeu-vos quíns colors... Les fotografies son fantàstiques

colors primaris i Secundaris

colors primaris i Secundaris
Elisa C 2003-2004

Inma G 2003-2004

Colors frets

Colors frets
Xavier Pèris 2006-2007

Colors càlids

Colors càlids
Laura Cebolla 2006-2007

Harmonia colors complementàris

Harmonia colors complementàris
Quique H. Sandra E 2002-2003

Aplicacions

Aplicacions
Alexandra O. 2007-2008

Alexandra O. 2007-2008