Salvador Sória, fou un gran artista valencià que va iniciar la seua obra a França, dins de la línia figurativa expressionista. Va tornar a Espanya en 1953, treballant amb distints materials, com a fusta , zinc, llautó, llimadures de ferro o coure. Des de 1960 la seua obra va evolucionar cap a la integració entre matèria i contingut, realitzant objectes tridimensionals (Màquines per a l'esperit, 1964;Escultures, 1972). Cofundador, en 1957, del grup artístic Parpalló. Vaig tindre el gust de poder coneixer-lo un parell de dies als Taller de Gravat de la Facultat de Bellers Arts de València. Tot un gust poder apreciar la forma com treballa amb la matèria. Vore de primera ma totes eixes textures.
La seua obra la podem vore a l'Ivam, Julio Gonzàlez.
M'agrada molt com expressa els seus pensaments sobre el concepte d'art. L'art com a expressió personal, cargada d'emoció. Ell diu, "Soc el reflexe de la meua vida, del meu pensament, de la meua forma de sentir. La meua forma de sertir i de vore, és fruit de vivències passades. No em planteje l'art com una cosa científica, sinó com una expressió interior, subceptible de transmetre una emoció anímica a l'espectador. L'art que no es capaç de transmetre eixa emoció, no es queda en altra cosa que un art decoratiu."
Esta voldria que fora la vostra font d'inspiració per a fer el proper treball. Les textures tàctils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada